Una vegada començada l’assignatura d’Interculturalitat i Educació estic convençuda que serà molt profitosa, i activa tot tenint en compte el panorama actual educatiu. El sistema educatiu de les Illes Balears ha rebut, en pocs anys, una gran allau immigratòria que l’ha desbordat, tot i els mitjans humans i materials invertits en els darrers anys.
L’ increment de la població escolar i l’eixamplament de la ja complexa diversitat a les aules. Un extens conjunt de noves variables han entrat en joc en el sistema educatiu, transformant la realitat tot i que la resposta global del sistema, de la comunitat educativa i de la mateixa societat no han aconseguir estar a l’altura de les necessitats i de les circumstàncies.
És molt possible que una classe de les nostres reuneixi més complexitat
i diversitat que la que podia reunir un gran agrupament escolar de fa trenta
anys. La diversitat de llengües i cultures que hi conviuen generen conflictes,
contrastos, oposicions…
Jo em demano es possible una escola per a tots amb un conjunt de continguts i activitats suficientment plurals i inclusius per fomentar el treball cooperatiu i la convivència de tots aquests fillets i filletes? És realment possible la convivència en la diversitat? Podrà l’escola aconseguir un projecte integrador i inclusiu capaç d’il·lusionar la comunitat educativa vers a noves fórmules de convivència i de cooperació?
Necessitem d’una visió global, d’un projecte col·lectiu que vagi més
enllà dels murs de l’escola, un projecte de ciutat i de país; necessitem la
coordinació dels esforços, una concepció més global de les necessitats
educatives i la sistematització de la recerca en educació.
